POESIA VISUAL

En aquesta imatge que he dibuixat amb l’Ipad, amb l’app Procreate, es representa una monja, que utilitza un ganivet com a antifaç, ocultant parcialment la seva identitat. Aquesta combinació genera un fort contrast simbòlic entre la idea de puresa, recolliment, espiritualitat, etc que tenim  associada a la figura religiosa, i un objecte vinculat al perill i a la violència (el ganivet).

El ganivet, col·locat tapant el rostre, es converteix en una forma de protecció, però també en una barrera que transforma la identitat. Això suggereix que el fet de no mostrar-se tal com ets pot generar tensió i fins i tot pot ser perillós.

La presència dels ulls visibles manté una connexió amb l’espectador, reforçant la idea de vulnerabilitat, mentre que l’objecte metàl·lic introdueix una sensació de control i defensa. Aquesta dualitat planteja un conflicte intern entre la contenció emocional i la possible existència d’una realitat oculta.

A nivell formal, el contrast entre les zones fosques i el color negre de l’hàbit i la pell blanca, juntament amb la duresa de la línia del ganivet, intensifica la tensió visual i conceptual de la composició. El color dels ull és diferent també.

Aqui deixo un video del procés doncs com poder veure al príncipe anava a dibuixar una noia… que després es va convertir en monja… i el ganivet tapava tota la cara i després va ser miaja només.

El dibuix l’he anat adaptant per poder representar el que jo volia. El video demostra clarament que anem construint mentres anem dibuixant.

 

HISTORIETA

Per aquest apartat vaig decidir explicar com vaig conèixer la meva parella.

El relat és una història resumida en 10 vinyetes. Una narració seqüencial on el significat és la suma del dibuix i el text.

Està feta en tamany A4 en paper, primer a llapis, després repassada amb retolador permanent i després amb taques d’aquarel·la per donar-li color i aparença de còmic.

Els textes que hi ha a la part de sota ajuden a explicar la història, sense ells la història no s’entendria. Aquests textes narren la història i contextatualitzen l’escena. Els globus aporten immediatesa i naturalitat, a part de reforçar el que ja diuen els textes

Tal com planteja Scott McCloud, el lector participa activament en la construcció del relat a través del que ell anomena closure, és a dir, la capacitat d’interpretar i completar mentalment allò que no es mostra entre una vinyeta i la següent.

En aquest cas vaig començar a imaginar el còmic i vaig fer un esquema en boli, però quan em vaig posar a dibuixar…. No vaig parar ni un moment per fer fotografies del procès…

DIAGRAMA

Per fer el diagrama m’he basat amb Chema Madoz. M’ha encantat el seu treball.

En aquest cas, igual que en els anteriors el resultat no ha sigut la imatge que jo tenia inicialmente sino que ha anat evolucionant fins a sortir la imatge que aquí presento.

M’ha costat força representar-ho, sintetitzar, buscar simbols etc, per poder representar l’artista i la seva obra.

L’artista que treballa amb objectes quotidians transformats en metàfores visuals.

Madoz no busca narrar històries sino crear idees i reflexions en doble sentit.

La seva obra transforma la realitat en una obra poética basada en la mirada i la interpretació.

Deixo aquí el video del procès: